Cronologia de la frontera hispanofrancesa

1258. SIGNATURA DEL TRACTAT DE CORBEIL.

Mitjançant aquest tractat es va oficialitzar la frontera entre els Regnes de França i d'Aragó a l'alçada de les Corbières i del Capcir, al nord de l'actual departament dels Pirineus Orientals. A més es va produir un intercanvi de terres entre Lluís IX i el Rei Jaume I.

1278-1288. SIGNATURA DELS PAREATGES DEL CO-PRINCIPAT D'ANDORRA.

El Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix signen els pareatges, uns convenis per establir el co-Principat d'Andorra. A través de la història, la figura de Copríncep d'Andorra associada al comtat de Foix passa a la corona de França, i més endavant al President de la República Francesa. De l'altre costat el co-Principat sempre ha pertangut al llarg del temps al Bisbe d'Urgell.

1462. TRACTAT DE BAIONA.

Amb l'esclat de la Guerra dels Remences Catalunya es va rebel·lar contra Joan II d'Aragó, i aquest, per aconseguir l'ajuda de Lluís XI de França va signar en 1462 aquest Tractat, en el qual es cedia al rei de França els comtats del Rosselló i la Cerdanya a canvi de finançament i d'armes.

1513. TRACTAT DE "LIES E PATZERIES" DEL PLA D'ARREM.

El dia 22 d'abril de 1513 es reuneixen a Foix (Alt Garona) els representants de diverses valls pirinenques amb la idea de preservar la pau entre ells encara en cas de guerra entre els regnes d'Aragó i de França. L'expressió "lies" (lligues) es refereix a l'acord que uneix les valls que ho signen, i "patzeries" es refereix a la idea de pau entre els mateixos. Aquests acords van destinats a reglamentar els drets de pastura, trànsit de ramats i mercaderies entre les valls signatàries del Tractat.

1640. GUERRA DELS SEGADORS .

L'any 1640, el rei Felip IV va obligar als camperols catalans a allotjar a uns 10.000 soldats del seu exèrcit, que havia de lluitar contra França. Els abusos d'aquests soldats van provocar la revolta dels camperols, provocant disturbis que al seu parer eren contestats per accions de l'exèrcit. Dies més tard, després que un camperol resultés ferit, una unió d'aquests es van dirigir a Barcelona, matant al comte de Santa Coloma en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat es va posar del costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos, signant un pacte pel qual proclamaven comte de Barcelona al rei de França a canvi d'ajuda militar contra les tropes espanyoles. La mala actuació dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV van augmentar el nombre de catalans partidaris de tornar a la monarquia hispànica. Al 1652 Barcelona es rendia després d'un llarg setge.

Però els conflictes entre Espanya i França en terres catalanes no acabarien fins a la signatura del Tractat dels Pirineus 1659, que suposaria la pèrdua dels comtats del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i la meitat del de la Cerdanya a favor de França.

1641. TRACTAT DE PÉRONNE.

El 19 de setembre de 1641 representants de les institucions catalanes, que estaven en guerra contra Felip IV d'Espanya, van signar un Tractat amb el rei Lluís XIII de França pel qual aquest passava a ser el Comte de Barcelona a canvi de la seva protecció.

1618-1648. GUERRA DELS TREINTA ANYS. PAU DE WESTFALIA.

Inicialment es va tractar d'una guerra per motius religiosos però la gradual unió de les potències europees va convertir el conflicte en una guerra a nivell europeu. Va arribar al seu final amb la Pau de Westfàlia, en la qual van participar el Sacre Imperi Romano-Germànic, els Regnes d'Espanya, França i Suècia, les Províncies Unides i els seus respectius aliats entre els prínceps del Sacre Imperi Romano-Germànic. La Pau de Westfàlia va donar origen a un nou ordre a Europa, basat en el concepte de sobirania nacional, marcant el naixement de l'Estat nació.

1659. TRACTAT DELS PIRINEUS.

El Tractat de Pau dels Pirineus va ser signat entre Espanya i França el 7 de novembre de 1659 a la Illa dels Faisans (sobre el riu Bidasoa), i posava fi a un conflicte iniciat durant la Guerra dels Trenta Anys. Mitjançant aquest Tractat quedarà fixada la frontera hispanofrancesa a través dels Pirineus, que segueix vigent fins als nostres dies.

1660. CONFERÈNCIA DE CERET I TRACTAT DE LLÍVIA.

Es determinen els 33 pobles de la Cerdanya que passaran a les mans de França, i es determina també que la vila de Llívia es mantingui del costat espanyol (pel fet de ser vila i no poble) malgrat estar totalment envoltada de territori francès.

1660. CASAMENT ENTRE LA INFANTA Mª TERESA I EL REI DE FRANÇA LLUÍS XIV.

El 9 de juny de 1660 es van celebrar les noces entre la Infanta Maria Teresa i el rei Lluís XIV de França (Rei Sol). L'impagament del dot de la Infanta serviria de pretext per a la Guerra de Devolució al 1667.

1667. GUERRA DE DEVOLUCIÓ.

Va començar amb la invasió dels Països Baixos espanyols per part de Lluís XIV de França, a causa dels desitjos d'expandir les seves fronteres. Va concloure amb la Pau d'Aquisgrà (1668), mitjançant la qual Espanya recuperava el Franc Comtat i cedia Lille, Tournai, Douai, Charleroi i uns altres territoris flamencs.

1678. FI DE LA GUERRA D'HOLANDA.

Amb la signatura del Tractat de Nimega el 10 d'agost de 1678 es va posar fi a la guerra amb Holanda. Amb la Pau de Nimega es va cedir a França el Franc Comtat i nous enclavaments als Països Baixos.

1856. PRIMER TRACTAT DE LÍMITS SIGNAT A BAIONA.

S'estableix la frontera a la demarcació del Pirineus occidental, des del mar Cantàbric (a la desembocadura del Bidasoa) fins a Hiru Eregeen Mahaia (Taula dels Tres Reis), corresponents a les províncies de Guipúscoa i Navarra.

1862. SEGON TRACTAT DE LÍMITS.

S'estableix la frontera des de Hiru Eregeen Mahaia (Taula dels Tres Reis) fins al Port de Boet (Pallars Sobirà), al límit amb Andorra, corresponent a les pronvicias d'Osca i Lleida.

1866. TERCER TRACTAT DE LÍMITS.

S'estableix la frontera des de la Portella Blanca fins a la Cova Foradada al mar Mediterrani, corresponent a la província de Girona.

1868. ACTA FINAL DE DELIMITACIÓ.

Es col·loquen les fites frontereres dels Pirineus des del riu Bidasoa fins al Cap de Cervera, a més de les 45 fites al voltant de l'enclavament espanyol de Llívia envoltat de territori francès.

1875. COMISSIÓ INTERNACIONAL DELS PIRINEUS.

Encarregada de vetllar pel compliment de les resolucions i de resoldre els problemes fronterers pendents derivats dels serveis duaners o de la interpretació dels Convenis de Límits entre Espanya i França. Segueix vigent avui dia.

1973. CONVENCIÓ D'AFITAMENT ENTRE ESPANYA I FRANÇA.

S'aprova un acord entre Espanya i França relatiu a l'afitament i conservació de la frontera pirinenca.

1985. ACORD DE SCHENGEN.

Un dels passos en la creació de la Unió Europea. Se suprimeixen els controls a les fronteres interiors (entre els països d'Europa), i es traslladen a les fronteres exteriors (amb països tercers). S'estableix un espai comú pel qual es pot circular lliurement.

Els països que formen part d'aquest espai són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, República Txeca, Suècia i Suïssa.