Mugues dels Pirineus
Frontera hispanofrancesa a Girona
Tractat dels Pirineus
Frontera Espanya-França
Afitament de la frontera hispanofrancesa
Fites dels Pirineus
Mugues de la frontera hispanofrancesa
Marques de la frontera a Girona
Metes del Pirineu
Senyals fronterers a Girona
Mugues frontereres dels Pirineus

Mugues de la frontera hispanofrancesa a Girona
"Tractat dels Pirineus (1659-1868)"

Tot va començar l'estiu del 2013, quan em trobava llegint el llibre Portbou, segle XIX. Inicis i engrandiment d'un poble de Joan Gubert i Macias. Maig 1990. PG Boniquet, S.A.

Un paràgraf en què es tractava el tema de la frontera hispanofrancesa estava il·lustrat amb la fotografia d'un enigmàtic número sota una creu, gravats en un penyal situat a la cresta del Puig de Cervera o Puig de les Freses. Tant la misteriosa creu com el número destacaven en color negre sobre un rectangle que formava un fons blanc.

Mugues dels Pirineus a la frontera hispanofrancesaMuga 601. Puig de Cervera o Puig de les Freses. (MarÁ de 2014)

Com ja havia creuat la frontera diverses vegades per aquest lloc vaig recordar un parell de fotografies que havia pres jo mateix uns anys abans, en què precisament apareixien aquest tipus de nombres, en concret el 601 i el 600. En aquell moment desconeixia el significat d'aquells símbols cisellats en la roca, però vaig prendre les instantànies, ja que les seves dimensions eren considerables i vaig pensar que més endavant ja trobaria la solució a aquell enigma.

Segons el citat llibre van resultar ser unes marques que formen part de les 602 mugues dels Pirineus repartides entre el mar Mediterrani i el mar Cantàbric, i que delimiten la frontera hispanofrancesa segons el Tractat dels Pirineus (1659-1868).

Com sigui que en les dates en què llegia el citat llibre em trobava preparant diverses excursions pel Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, vaig decidir aprofitar l'ocasió per localitzar i fotografiar totes les mugues corresponents al municipi de Portbou, del qual ja coneixia les seves platges, cales i altres racons vora el mar, però no així la seva muntanya.

Mugues dels Pirineus. Frontera Espanya/FrançaMuga 600. Coll dels Belitres. (MarÁ de 2014)

D'aquesta manera vaig trobar, al costat del sender que condueix al Castell de Querroig, les mugues frontereres corresponents als nombres 599 i 598, i vaig poder afegir-los a la meva recentment inaugurada col·lecció de fotografies de mugues dels Pirineus.

I així com el fet de degustar una refrescant i espumosa canya entre amics porta irremeiablement a prendre la següent, amb les mugues no va ser diferent. La 598 em va portar a la 597, aquesta a la 596 i quan vaig completar la totalitat de les mugues situades al terme municipal de Portbou vaig continuar cap al de Colera, i seguidament al de Rabós, plantejant-me a continuació completar tota la comarca de l'Alt Empordà, i prosseguir després cap a la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya.

Però alhora vaig descobrir que la tasca recentment iniciada no seria tan grata com imaginava, ja que la Frontera desitjava abandonar de tant en tant la sendera marcada per l'home, per seguir els seus propis rumbs. Per localitzar totes les fites frontereres que em faltaven no bastaria amb avançar seguint les indicacions de les rutes locals; precisaria examinar al detall la cartografia, investigar a la xarxa de xarxes, explorar senderes in situ i sobretot caminar durant jornades senceres, suant la cansalada a l'estiu, suportant el dur fred dels Pirineus a l'hivern, o sent assotat per la tramuntana, amb les seves ràfegues de vent huracanat que no entenen d'estacions ni de fronteres.

Per a aquesta comesa només em vaig imposar una condició, i és que encara que coneixia a priori les coordenades geogràfiques de totes les mugues de la frontera hispanofrancesa, no portaria amb mi cap sistema d'ajuda tipus GPS per localitzar-les. Confesso que algunes d'elles les vaig trobar de forma adventícia, no obstant això i en la meva defensa, com a atenuant al meu favor, haig d'expressar que si les vaig trobar era perquè em trobava escorcollant per allí.

Això va ser possible fins a aconseguir la creu fronterera número 508 i té la seva explicació: cada sortida que realitzava m'allunyava més del meu lloc de residència, amb la conseqüent despesa de gasolina i temps. Si fins aquell moment havia pogut desemborsar sense cap problema les despeses de desplaçament de 2 i fins a 3 vegades per donar finalment amb alguna muga fronterera que no es deixava veure a simple vista, ara era un dispendi innecessari que aquest intrèpid i pertinaç trescador no desitjava assumir.

Així i tot vaig haver de repetir alguna excursió ja que el GPS no forma part d'una ciència exacta (ja sigui per la precisió inexacta del propi sistema -almenys en la seva versió civil-, ja sigui per haver introduït dades incorrectes en el receptor), i algunes mugues frontereres es van mostrar tímides davant les mirades foranes, ocultes darrera d'una espessa capa de bardisses i ortigues, o enterrades sota una manta de fullaraca, ja ben entrada la tardor.

Sigui com sigui vaig acabar trobant totes les mugues dels Pirineus!

“Aparta't dels camins freqüentats i camina per les senderes”

Πυθαγόρας

 

Segueix la web a:

 

Facebook

 

Google+

 

Twitter

 

Comparteix la web a:

 

Facebook

 

Twitter

 

Google

 

Delicious

 

Digg